Tge giavischan las participantas ed ils participants?
En general èn ils blers averts envers minoritads e furmas da viver che na correspundan betg al maletg tradiziunal. Uschia per exempel envers persunas omosexualas u trans. Era persunas divorziadas u che han maridà ina segunda giada, sajan bainvegnidas en la communitad. E quell'avertadad giavischan els era da la Baselgia catolica sco instituziun. Plinavant vegn la cardientscha – sco ella vegn vivida en la societad – adina puspè adattada. Quai giavischassan els era da la ductrina dal Vatican. Uschia stoppian ins era promover vinavant l'egualitad e definir da nov la rolla da la dunna en la baselgia. Per exempel ch'ellas dastgian era surpigliar posts spirituals.
Datti era participants e participantas che giavischan il cuntrari? Enavos tar las valurs e las normas da pli baud, pli conservativas?
Igl è bain ina minoritad dals catolics e da las catolicas svizras che giavischan quai, ma tar l'uvestgieu da Cuira in zichel daplirs che a Basilea u Son Gagl. Els sa sentan exclus e betg chapids, damai che la maioritad dals catolics e da las catolicas èn pli progressivas e vulan che la baselgia daventia pli averta.
Tge è il tenor general da las passa 1'450 persunas grischunas ch'èn sa participadas a la retschertga?
En general pon ins dir ch'ellas na sentan betg prendidas seriusas da la Baselgia catolica sco instituziun. Igl haja gia en il passà dà differents dialogs tranter ils cartents e la baselgia, dentant n'haja suenter betg dà midadas.
Sch'i vegn suenter la retschertga actuala ad esser auter, gliez è dispitaivel. Il papa Franzestg ha dà l'incumbensa da far quellas retschertgas sin l'entir mund – ed uschia vegnan era ils giavischs dals cartents e da las cartentas ad esser fitg differents – e pli probabel n'èn betg tuts uschè averts per midadas sco las cartentas ed ils cartents da l'uvestgieu da Cuira.
