Siglir tar il cuntegn

Header

audio
Foss tranter catolics e la Baselgia è grond en l'uvestgieu da Cuira
Or da Actualitad dals 23.02.2022.
laschar ir. Durada: 3 minutas 19 Secundas.
cuntegn

Retschertga Il foss tranter ils catolics e la Baselgia è grond

In foss tranter basa ed instituziun, constatescha la retschertga da gfs.berna. Ella duai rinforzar il dialog tranter las catolicas ed ils catolics ed il Vatican. En Svizra èn ils uvestgieus da Basilea, S. Gagl e Cuira sa participads a la retschertga. Tranter auter passa 1'450 persunas da Cuira.

Tge giavischan las participantas ed ils participants?

En general èn ils blers averts envers minoritads e furmas da viver che na correspundan betg al maletg tradiziunal. Uschia per exempel envers persunas omosexualas u trans. Era persunas divorziadas u che han maridà ina segunda giada, sajan bainvegnidas en la communitad. E quell'avertadad giavischan els era da la Baselgia catolica sco instituziun. Plinavant vegn la cardientscha – sco ella vegn vivida en la societad – adina puspè adattada. Quai giavischassan els era da la ductrina dal Vatican. Uschia stoppian ins era promover vinavant l'egualitad e definir da nov la rolla da la dunna en la baselgia. Per exempel ch'ellas dastgian era surpigliar posts spirituals.

Datti era participants e participantas che giavischan il cuntrari? Enavos tar las valurs e las normas da pli baud, pli conservativas?

Igl è bain ina minoritad dals catolics e da las catolicas svizras che giavischan quai, ma tar l'uvestgieu da Cuira in zichel daplirs che a Basilea u Son Gagl. Els sa sentan exclus e betg chapids, damai che la maioritad dals catolics e da las catolicas èn pli progressivas e vulan che la baselgia daventia pli averta.

Tge è il tenor general da las passa 1'450 persunas grischunas ch'èn sa participadas a la retschertga?

En general pon ins dir ch'ellas na sentan betg prendidas seriusas da la Baselgia catolica sco instituziun. Igl haja gia en il passà dà differents dialogs tranter ils cartents e la baselgia, dentant n'haja suenter betg dà midadas.

Sch'i vegn suenter la retschertga actuala ad esser auter, gliez è dispitaivel. Il papa Franzestg ha dà l'incumbensa da far quellas retschertgas sin l'entir mund – ed uschia vegnan era ils giavischs dals cartents e da las cartentas ad esser fitg differents – e pli probabel n'èn betg tuts uschè averts per midadas sco las cartentas ed ils cartents da l'uvestgieu da Cuira.

RTR actualitad 08:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga