Siglir tar il cuntegn

Header

audio
Cussegl federal metta en vista emprimas pitschnas schluccadas
Or da Actualitad dals 17.02.2021.
laschar ir. Durada: 06:25 minutas.
cuntegn

Pass per pass Emprimas pitschnas schluccadas il mars

Il Cussegl federal vul schluccar pass per pass las mesiras a partir dal prim da mars. La raschun saja surtut ch’il dumber d’infecziuns novas saja sa sbassà las ultimas emnas. Decis n’è dentant anc nagut – uss pon ils chantuns s’exprimer.

Il Cussegl federal è precaut e propona schluccadas en duas etappas:

1. mars: Propostas per in emprim pass

  • Butias, museums e las parts en il liber da zoos ed indrizs da sport duain dastgar avrir.
  • En il liber duain occurrenzas privatas cun maximalmain 15 persunas esser lubidas.
  • Giuvenils enfin 18 onns duain puspè dastgar far activitads culturalas e sportivas, sco per exempel provas da musica.

Questas propostas trametta il Cussegl federal en consultaziun tar ils chantuns. Ils 24 da favrer vul el decider definitivamain.

Quai munta pia che bleras mesiras d'enfin uss duain valair vinavant era il mars: Restaurants restan serrads (cun excepziuns per take-away), tgi che po duai lavurar en homeoffice ed i vala l'obligaziun da purtar mascrinas etc.

1. d'avrigl: Perspectiva per in segund pass

In segund pass cun schluccadas pudess succeder il prim d’avrigl cun per exempel lubir occurrenzas cun in public limità ubain d’avrir las terrassas da restaurants.

video
Berset: «Nus vulain avrir en in ritem da mintgamai 4 emnas».
Or da News-Clip dals 17.02.2021.
laschar ir

Decisiv per realisar in segund pass èn ils criteris epidemiologics:

  • rata da positivitad sut 5%
  • occupaziun sin staziuns intensivas sut 25%
  • valur R sut 1 en media dals ultims set dis
  • incidenza da 14 dis betg sur quella dal prim da mars.

«Avrir terrassas en territoris da skis è illegal»

Cusseglier guvernativ Alain Berset ha tematisà la situaziun dals restaurants, che restan serrads ad interim - malgrà il squitsch da pliras varts. En il segund pass da schluccadas l'avrigl pudessan restaurants avrir lur terrassas. Il mument sajan quai dentant fitg dir e betg fair che la gastronomia restia serrada uschè ditg e quai senza culpa, ha concedì Berset. Perquai haja il Cussegl federal dentant era augmentà il sustegn finanzial per firmas e persunas pertutgadas.

Che tscherts chantuns lubeschian als territoris da skis d'avrir las terrassas per consumar, saja cunter l'ordinaziun e cunquai illegal, uschia il minister da sanadad.

Il minister d'economia dal Grischun Marcus Caduff è sa mussà pauc impressiunà dal squitsch da Berna, sco el ha ditg oz ad RTR.

Parmelin sa drizza a giuventetgna

Blera glieud vegnia ad esser trumpada da quest plan da schluccar, ha concedì Guy Parmelin ed il president da la Confederaziun è sa drizzà directamain a la giuventetgna: «Quai temp n'è betg simpel per vus». Gist perquai haja il Cussegl federal decis tschertas libertads per giuvnas e giuvens enfin 18 onns. Tuttina ha el appellà da tegnair la dira.

video
Parmelin: «Nus n'essan anc betg a la fin dal tunnel»
Or da News-Clip dals 17.02.2021.
laschar ir

Il Cussegl federal prevesia ina strategia d'exit pass per pass, uschia il president da la Confederaziun Guy Parmelin. Era sche la situaziun epidemiologica saja buna actualmain, saja da persequitar vinavant cun attenziun ils svilups. E l'entira Svizra possia sa gidar a «far pli curt quest tunnel» enten testar, sa laschar vaccinar e resguardar las mesiras existentas.

Da Confederaziun e chantuns pretenda Parmelin in effort supplementar per sustegnair quels che pateschan da la pandemia.

Sustegn per firmas ed emploiads

  • Dapli sustegn per l’economia: Ils daners per cas da direzza vegnan auzads sin total 10 milliardas francs: Sis milliardas èn per interpresas pitschnas e mesaunas cun ina svieuta d’enfin tschintg milliuns francs, trais milliardas per firmas grondas ed ina milliarda francs vala sco reserva. Il parlament federal decida en chaussa.
  • Dapli sustegn per emploiads: La Confederaziun vul era il 2021 surpigliar las indemnisaziuns per lavur curta, quai che chaschuna custs d’enfin sis milliardas francs e pretenda ina midada da lescha.
  • Deficit da record: L’onn 2020 serra il quint federal cun in deficit da 15,8 milliardas francs – surtut causa la pandemia da Covid-19.
  • Dapli daners per 2021: Il Cussegl federal dumonda il parlament per in ulteriur credit da 14,3 milliardas franc cumpareglià cun il budget 2021. Quels daners dovra la Confederaziun per cuvrir ils custs en il cumbat cunter il coronavirus.
video
Maurer davart il deficit 2021.
Or da News-Clip dals 17.02.2021.
laschar ir

Cussegl federal sut squitsch

Las mesiras actualas per cumbatter Covid-19 valan anc enfin la fin dal mais - il squitsch per schluccadas ubain per ina strategia a lunga vista crescha dentant.

Il president da la Confederaziun Guy Parmelin ha concedì che singuls cussegliers federals sajan adina puspè en la critica, sco actualmain il minister da sanadad Alain Berset. Dumagnar l'entira crisa saja dentant in job da team: Las discussiuns e decisiuns vegnian fatgas en l'entir gremi e mintgina e mintgin sustegnia silsuenter questas decisiuns. Era il segund cusseglier federal da la PPS Ueli Maurer è s'exprimì en quest senn.

video
Il Cussegl federal resta precaut cun schluccar mesiras
Or da Telesguard dals 17.02.2021.
laschar ir

RTR novitads 15:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga