Siglir tar il cuntegn

Header

video
Quai èn stads ils Dis da litteratura
Or da Telesguard dals 07.11.2022.
laschar ir. Durada: 4 minutas 28 Secundas.
cuntegn

Dis da litteratura 2022 Premi Term Bel va a Flurina Badel

«Il text è ina cascada associativa – l'autura dumogna da cumbinar preoccupaziuns tant individualas sco er globalas. Ella maina nus da l'actual al nuntemporal, da lavurs quotidianas a ponderaziuns profundas», cun quai ha Flurina Badel persvadì la giuria dal Premi Term Bel, sco Fabiola Carigiet menziuna en sia laudatio per la victura.

audio
Dis da litteratura: resumaziun
ord Actualitad dals 07.11.2022.
laschar ir. Durada: 4 minutas 29 Secundas.

En ses texts descriva Flurina Badel tge patratgs profunds che van ad ella tras il chau cun far chaussas en il mintgadi sco svidar la chascha da brevs ubain lavar la vaschella. Er il public ch'ha pudì votar per il premi dal public ha l'autura – artista ed intermediatura da cultura oriunda da Lavin – persvadì cun ses text poetic.

l'intervista cun la victura Flurina Badel pudais tadlar qua:

audio
Intervista cun la victura Flurina Badel
ord Actualitad dals 06.11.2022.
laschar ir. Durada: 2 minutas 43 Secundas.

Qua pudais tadlar il text da Flurina Badel:

audio
«Be calm» da Flurina Badel
ord Actualitad dals 06.11.2022.
laschar ir. Durada: 7 minutas 52 Secundas.

Ina survista da tut ils texts nominads per il premi e dal resun da la giuria pudais tadlar qua:

audio
Dis da litteratura: impressiuns e discussiuns en connex cun il Premi Term Bel
ord Actualitad dals 05.11.2022.
laschar ir. Durada: 7 minutas 1 Secunda.

Dis da litteratura èn a fin

Cun la surdada dal Premi Term Bel èn er ils 31avels dis da litteratura a Domat ids a fin. Dis ch'èn sa deditgads al motto «notg» e che han mussà las differentas «flurs litteraras» dal «matg rumantsch», sco Benedetto Vigne ha numnà la Rumantschia en ses pled d'avertura.

Sper la «rosa» Flurina Badel che ha gudagnà il Premi Term Bel, ha quest matg tranter auter er cumpiglià ina flur exotica – forsa ina sterlizia, la flur da l'utschè da paradis – l'autur Martin Fehr. El n'è dentant betg stà la flur exotica perquai ch'el vegn da Berna, mabain perquai che er ses texts sa movan savens en munds fantastics ubain magics, ed er perquai che sia moda e maniera da performar è autra che quai ch'ins è disà da la litteratura rumantscha. Magari «chanta» el numnadamain ses texts.

audio
Dis da litteratura: L'emprima saira
ord Actualitad dals 31.10.2022.
laschar ir. Durada: 3 minutas 36 Secundas.

L'emprim carstgaun rumantsch

I dat er flurs ch'èn activas la notg – ed uschè ina è Gion Mathias Cavelty. Cun ingredienzas magicas sco in chavel d'ina giuvintschella, sang, aua ramassada da glina plaina ed ina maschaida secreta da ervas han Gion Mathias Cavelty ed il mentalist Christoph Borer clamà natiers il spiert da l'emprim rumantsch insumma. Ed in spiert è lura er cumparì, dentat discurriva el turitgais e vuleva ina gervosa. La séance è be stada la rama per il mentalist da mussar er anc massa auters trics magics per intgantar il public als Dis da litteratura.

In bouquet colurà

Sco ch'i tutga tar ils Dis da litteratura hai er dà numerusas prelecziuns, vernissaschas e preschentaziuns. Michele Badilatti ha preschentà sia dissertaziun, Carin Caduff sias istorgias curtas, Valentina Parolini ses crimi, Gianna Olinda Cadonau ed Arnold Spesa lur poesias, Benedetto Vigne ed Asa S. Hendry lur istorginas da buna notg, Leo Condrau ha mussà sias fotografias, Chiara Jacomet chantà sias chanzuns ed ed ed.

audio
Dis da litteratura: Rico Valär davart il cudesch da Clementina Gilly
ord Actualitad dals 31.10.2022.
laschar ir. Durada: 3 minutas 12 Secundas.

Tgi che vul leger ils detagls: qua sutvart chattais ils diaris

RTR novitads 17:00

Artitgels legids il pli savens

Scrollar a sanestra Scrollar a dretga